Sergi Galanó Shaper i fundador de Flama Surf Sergi és surfista, shaper...
Joaquim Garrabou
Investigador sènior de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)
Joaquim Garrabou és investigador sènior de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Porta més de 30 anys analitzant com l’escalfament del Mediterrani danya els fons rocosos i les comunitats de corall tou, i dirigeix un equip que treballa per frenar les mortalitats massives mitjançant l’impuls de més àrees marines protegides.
A més, coordina Observadores del Mar, la xarxa de ciència ciutadana que, des del 2012, connecta bussejadors, pescadors i navegants amb científics per recollir dades sobre espècies, residus i canvi climàtic.
Aquest treball col·lectiu ha rebut recentment una menció d’honor de la Unió Europea pel projecte OdM Climate, que ja mobilitza més de 500 bussejadors per monitoritzar la temperatura del mar.
1. En què se centra avui la teva investigació i per què és crucial per a la resiliència del Mediterrani?
El canvi climàtic és un dels majors reptes als quals s’enfronta la nostra societat. És una realitat des de fa dècades, i les seves conseqüències s’estan accelerant.
Com a investigador, contribueixo a generar evidència científica perquè l’oceà continuï proporcionant-nos els seus múltiples serveis per a la mitigació i l’adaptació a l’emergència climàtica. En particular, el meu treball se centra a promoure les àrees marines protegides com a eines eficaces per augmentar la resiliència davant dels impactes del canvi climàtic.
2. Observadores del Mar compleix més d’una dècada. Què fa única la plataforma i quin tipus de dades recull?
Observadores del Mar és una plataforma de ciència ciutadana marina amb l’objectiu principal de contribuir a la conservació del medi marí. Durant més de 10 anys d’activitat ha implicat milers de ciutadans, entitats de la societat civil, administracions públiques i investigadors de diverses organitzacions científiques, ampliant el coneixement sobre l’oceà, sensibilitzant la societat i establint ponts de diàleg entre la comunitat científica i els diferents actors del medi marí.
La plataforma ha aportat informació molt rellevant en cinc àmbits científics principals: l’arribada d’espècies exòtiques, els impactes del canvi climàtic, les espècies vulnerables, la brossa marina i la biodiversitat.
Gràcies a la col·laboració de més de 100 investigadors, les observacions dels voluntaris segueixen protocols científics adaptats a la ciència ciutadana, amb formacions específiques. Això permet generar informació rigorosa i útil per a la conservació marina. Probablement, aquest sigui el tret més diferencial d’Observadores del Mar: el rigor científic i la formació dels participants.
3. La UE acaba d’atorgar una menció d’honor a Observadores del Mar. Què significa aquest reconeixement?
El premi ha reconegut un dels principals èxits de Observadores del Mar: la creació d’una xarxa ciutadana de seguiment dels efectes del canvi climàtic a les costes mediterrànies espanyoles.
A través de formacions híbrides, tant online com al mar, i gràcies a la col·laboració de més de 30 centres de busseig que van “catalitzar” la participació de més de 500 bussejadors, es van obtenir dades clau sobre espècies de peixos i meduses indicadores del canvi climàtic. També es van quantificar els efectes de les mortalitats massives i de la floració de la fanerògama marina Posidonia oceanica.
Aquestes activitats es van dur a terme gràcies al projecte OdM Climate, que sens dubte representa el major esforç de seguiment participatiu realitzat fins ara a les costes espanyoles.
4. Has dit que “mai vas pensar que arribaries a presenciar aquest col·lapse d’espècies”. Quines solucions veus per frenar els efectes de les onades de calor marines?
Efectivament, quan el 1999 vam ser testimonis del primer esdeveniment de mortalitat massiva que va afectar una trentena d’espècies a les costes de França i del nord d’Itàlia, vam plantejar la hipòtesi que, en el context del canvi climàtic, aquest tipus d’esdeveniments es podria repetir en el futur.
Malauradament, no només es va confirmar, sinó que avui aquests episodis de mortalitat massiva s’han convertit en la nova normalitat al Mediterrani. Una de les principals conseqüències és que algunes espècies estan patint processos d’extinció local en diferents zones.
Estem observant una transformació radical dels fons marins: comunitats complexes i diverses que caracteritzaven el Mediterrani s’estan simplificant en temps real, davant de les nostres incrèdules mirades.
5. A Ocean Connections utilitzem el terme “green storydoer” per referir-nos a qui transforma les idees sobre sostenibilitat en accions concretes. Què et converteix, segons la teva opinió, en un green storydoer?
El meu treball per promoure i augmentar l’efectivitat de les àrees marines protegides, amb l’objectiu de reforçar la resiliència davant de l’emergència climàtica, té múltiples dimensions.
Inclou tant aproximacions científiques transdisciplinàries per comprendre millor els impactes, com accions de sensibilització social i transferència de coneixement per millorar la gestió i la conservació marina.
