Noelia Hernández Muñoz Oceanographer, PhD in Marine Ecology and National Geographic Explorer...
Sergi Galanó
Shaper i fundador de Flama Surf
Sergi és surfista, shaper i fundador de Flama Surf. Al llarg de la seva vida, la fusta, la natura i la sostenibilitat han format una tríada que ha donat sentit a gairebé tot el que ha fet i continua fent.
Actualment, divideix el seu temps entre dos grans objectius. El primer és continuar perfeccionant les seves tècniques i materials per desenvolupar cada vegada millors maneres de produir taules de surf. El segon és compartir el seu coneixement a través de xerrades, tallers i formacions, amb l’objectiu que cada cop més persones qüestionin els models de producció de la indústria i s’impliquin en la creació de noves alternatives que cuidin el planeta.
La seva gran recerca és trobar nous materials i noves maneres de producció que retornin a la cultura surfera un compromís real i profund amb la natura.
1. Com va ser el teu procés personal per arribar a connectar la sostenibilitat amb el surf?
Faig surf des de ben petit i sempre m’ha agradat fer-me les coses jo mateix. Treballava la fusta. Vivia a la muntanya, fent-me els meus propis mobles i objectes. I sempre havia tingut la intenció de fer-me una taula de surf.
D’una banda, sabia com de difícil era fabricar una taula tradicional d’escuma i fibra, i de l’altra no volia haver de tractar amb tots aquells productes químics contaminants i tòxics necessaris per fer-les. Així va ser com un dia vaig descobrir una fusta anomenada paulònia, resistent a l’aigua, molt lleugera i amb unes propietats mecàniques que feien possible pensar en fabricar taules completament de fusta, sense necessitat de laminats ni resines.
Quan finalment vaig aconseguir aquesta fusta, vaig dedicar un any sencer a trobar una fórmula per poder fabricar taules. Així va començar la meva aventura amb Flama. Les primeres eren taules buides, una mica més pesades que les tradicionals, cosa que dificultava arribar a una part més gran del mercat.
A partir d’aquí vaig començar a provar amb una segona tecnologia, després una tercera, una quarta i fins i tot una cinquena, sempre amb la voluntat de fer les coses el més sostenibles possible i arribar a un públic més ampli.
Diria que la intenció de crear un producte més sostenible era una cosa que ja portava dins.
2. Hi ha altres líders en la indústria del surf que treballin amb una visió similar a la teva, ja sigui en taules o en altres productes? Hi ha algú que t’inspiri?
Al llarg d’aquest procés, i del meu propi camí construint taules, he anat coneixent molta gent que comparteix la mateixa inquietud, cadascú intentant trobar solucions a la seva manera. Fins al punt que podríem dir que existeix un petit col·lectiu, gairebé invisible, de persones que des dels seus garatges, alguns com a hobby i altres de manera professional, estan aportant les seves pròpies alternatives.
Però el més bonic, el més important i el que realment marca la diferència, és que tota aquesta gent està disposada a compartir les seves experiències i coneixements. Ho gaudeixen, els fa feliços poder obrir els seus processos i idees als altres.
Fa uns anys, per exemple, a Austràlia se celebrava el Wooden Surf Day, una trobada entre amants de les taules de fusta. Amb el temps va evolucionar i va anar més enllà de la fusta, obrint-se a les taules sostenibles en general.
A mi em van convidar a Austràlia per participar en alguns d’aquests esdeveniments i fer una xerrada sobre les meves taules. Més endavant, vaig començar a organitzar trobades similars. En vam arribar a fer tres a Cantàbria, amb gent vinguda de tota Europa. Va ser increïble. Hi havia persones de Grècia, d’Itàlia, de Portugal, d’Escòcia… cadascuna amb la seva proposta, amb alternatives diferents.
Vam arribar a reunir més de 80 taules a la platja. I durant un dia sencer, tot girava al voltant de compartir experiències.
Aquest esperit de coneixement compartit és una de les motivacions que m’ha portat a fer aquest següent pas amb Flama Circular. Perquè crec fermament que és a través d’aquest aprenentatge col·lectiu com podem evolucionar. I si això acaba inspirant altres sectors, encara millor.
3. Creus que existeixen contradiccions entre la filosofia “surfera” i la manera com es produeixen i es consumeixen les taules?
En els últims anys, el col·lectiu surfista ha començat a prendre consciència d’una realitat evident: el surf és un esport en contacte directe amb la natura, i durant molt de temps se’ns ha vist gairebé com a ecologistes. Però aquesta idea fa anys que ja no és del tot certa.
La realitat és que la major part del material que utilitzem per practicar surf prové del petroli. Són productes tòxics, contaminants i difícilment reciclables. És a dir, tot el que envolta aquest esport té molt poc de sostenible.
En els últims 60 o 70 anys, des que les taules van deixar de ser de fusta i van passar a fabricar-se amb materials derivats del petroli, sumat als vestits de neoprè, també derivats del petroli, i als desplaçaments constants, el surf, en conjunt, continua sent poc sostenible.
Per això, en els darrers anys, s’ha fet cada vegada més evident la necessitat d’introduir canvis. La barrera actual és la conscienciació. Que la gent entengui aquesta problemàtica i descobreixi que existeixen alternatives.
Per sort, hi ha molta gent treballant en solucions. No només en el món de les taules, com és el meu cas, sinó també en la roba, els neoprens, el calçat, els banyadors o fins i tot els protectors solars.
El repte ara és fer visibles aquestes alternatives. Explicar que hi són, que són viables, accessibles i reals.
Perquè hi ha una indústria contra la qual cal empènyer. Una indústria que ha funcionat de la mateixa manera durant dècades i que, tot i començar a canviar, ho fa lentament.
4. Es nota que ets un creador nat. Quants projectes i idees tens girant al voltant de Flama?
Tinc molts projectes sobre la taula. Ara mateix estic desenvolupant una línia de taules per a escoles de surf. Avui dia, les escoles han crescut de manera exponencial arreu del món, i moltes utilitzen taules fabricades amb materials irrecuperables o molt difícils de reciclar.
El meu objectiu és trobar la manera de fabricar taules a partir de restes d’altres taules, creant així un cicle tancat. Que aquests materials tinguin una segona vida i que, al final del seu ús, puguin tornar a ser recuperats.
D’altra banda, també estic col·laborant amb l’ONG Wonderful, que està impulsant projectes a Moçambic i Angola. El que faig és acompanyar-los en el naixement del surf en aquests territoris, on aquest esport tot just comença a desenvolupar-se.
A l’Àfrica, moltes vegades les taules arriben com poden, des d’Europa o deixades per turistes. La nostra intenció és col·laborar amb aquesta ONG per ensenyar-los a fabricar les seves pròpies taules amb els materials disponibles localment. Crear taules africanes, fetes per ells mateixos. Que siguin autònoms i no depenguin d’una indústria altament contaminant que encara domina a Europa, als Estats Units i a gran part del món.
Hi ha molts projectes en marxa. I la idea de Flama Circular és precisament aquesta: crear un espai on, a través de la col·laboració, puguem impulsar iniciatives que ens apropin a una manera més sostenible d’habitar el planeta.
