La ciència que explica el que els surfistes sempre hem sabut, i el 95% de l’oceà que encara no hem descobert
“Quan surto de l’aigua després de fer surf, la meva ment funciona de manera diferent. Més clara. Més tranquil·la. Més meva. Durant anys, en vaig dir intuïció. Avui, la ciència comença a explicar per què.”
Hi ha una frase que es repeteix a les platges d’arreu del món, en tots els idiomes: “el mar em reinicia”. Ho diuen els surfistes, els nedadors i també aquells que simplement s’asseuen davant de les onades i les contemplen. Ho diuen els nens abans d’haver après a racionalitzar-ho i la gent gran quan ja no necessita fer-ho.
Durant dècades, la ciència va tractar aquesta frase com a folklore. Com una cosa bonica però imprecisa. Com una metàfora. Ja no. El 2014, el biòleg marí Wallace J. Nichols va publicar Blue Mind, un llibre que va canviar la conversa per sempre. Per primera vegada, algú va reunir l’evidència científica que hi havia darrere del que milions de persones sentien instintivament: que la nostra relació amb l’oceà pot influir en com ens sentim, pensem i vivim. Nichols va obrir una porta. I avui vull continuar explorant què hi ha a l’altra banda.
Des de Blue Neuroscience, volem apropar aquest coneixement a més persones: connectar la recerca científica amb la divulgació científica, les dades amb les històries i la nostra relació amb l’oceà amb una comprensió més profunda del seu impacte en el benestar humà.
Perquè sabem més de Mart que de l’oceà, i encara queda moltíssim per descobrir.
I, a partir d’avui, vull compartir aquest viatge públicament.
El cervell no descansa.
Funciona de manera diferent. La idea popular és que el mar ens relaxa perquè ens permet “desconnectar”. Com si la ment simplement s’apagués davant de les onades. Però la ciència apunta cap a una cosa molt més interessant.
Quan som a prop del mar, el cervell no s’apaga simplement. L’exposició a entorns aquàtics s’ha associat amb canvis en l’activitat cerebral i amb respostes relacionades amb la reducció de l’estrès, l’atenció i el benestar. Diferents línies de recerca exploren com aquests entorns poden influir en processos neuroquímics i fisiològics relacionats amb l’estrès, l’estat d’ànim i el benestar.
És un camp en desenvolupament, en el qual encara queda molt per comprendre sobre els mecanismes que expliquen aquesta connexió. No és només una sensació subjectiva. És una relació que la ciència comença a comprendre i mesurar.
“L’oceà no és només un ecosistema. És una farmàcia que tot just hem començat a llegir, i ja l’estem destruint.”
El cervell reptilià i la memòria evolutiva de l’aigua
Però hi ha alguna cosa més profunda que els neurotransmissors. Una cosa que connecta la nostra resposta a l’entorn amb milions d’anys d’evolució.
Les parts més antigues del cervell humà, com el tronc encefàlic i diverses estructures associades al sistema límbic, participen en processos essencials relacionats amb la regulació emocional, l’atenció i la nostra resposta a l’entorn. Molt abans que la nostra ment conscient interpreti què està passant, el cervell ja està processant estímuls, sons, ritmes i senyals de l’espai que ens envolta.
I l’oceà ofereix una combinació especialment interessant.
El seu ritme, la repetició de les onades, el so constant i l’amplitud de l’horitzó creen un entorn amb patrons recognoscibles que, al mateix temps, està en canvi permanent.
Diferents línies de recerca exploren aquesta combinació per la seva possible relació amb la reducció de l’estrès, la restauració de l’atenció i el benestar. Quan apareix alguna cosa inesperada, una onada més gran, un dofí, el canvi de color de l’aigua al capvespre, la nostra atenció es torna a activar.
Familiaritat i novetat conviuen en un mateix espai. És una combinació que qualsevol surfista reconeix. Aquesta atenció flotant, aquest moment en què deixem d’analitzar cada moviment i cos, percepció i entorn semblen funcionar de manera sincronitzada.
La ciència estudia experiències similars a través del concepte d’estat de flux, un estat de concentració profunda que pot aparèixer durant activitats com el surf i altres experiències d’immersió en la natura.
El cortisol, l’hipocamp i la crisi silenciosa
Abans de continuar, vull aturar-me en el cortisol. Perquè entendre què pot fer l’estrès crònic al cervell ens ajuda a comprendre per què la nostra relació amb entorns naturals com l’oceà és més important del que podríem imaginar.
El cortisol és necessari. En situacions d’estrès agut, forma part de la resposta que prepara l’organisme per reaccionar davant d’una amenaça.
El problema apareix quan l’estrès es manté durant massa temps i el nostre sistema roman constantment activat. L’exposició prolongada a l’estrès i a nivells elevats de cortisol s’ha associat amb canvis en regions del cervell implicades en la memòria, l’aprenentatge i la regulació emocional, entre les quals hi ha l’hipocamp.
Aquesta és una de les raons per les quals comprendre com determinats entorns poden ajudar a reduir l’estrès s’ha convertit en una àrea d’interès científic creixent.
I aquí, l’oceà obre una possibilitat fascinant. Cada vegada més investigacions estudien com els anomenats espais blaus poden estar associats amb nivells d’estrès més baixos i un benestar més gran. No com a substituts de tractaments mèdics o psicològics, sinó com a part d’una relació més àmplia entre el nostre entorn i la nostra salut.
L’oceà no és simplement un lloc on “desconnectem”. És un entorn la relació del qual amb el nostre cervell i el nostre benestar tot just comencem a comprendre.
“Vivim envoltats d’estímuls i d’estrès constant. Potser l’oceà no és només oci: també ens pot ajudar a comprendre fins a quin punt la nostra salut està connectada amb els entorns que habitem.”
Les dades que ja no podem ignorar
Blue Neuroscience no és només una conversa sobre la nostra relació amb l’oceà. L’evidència científica sobre els possibles beneficis dels espais blaus per a la salut i el benestar continua creixent.
Una anàlisi publicada el 2024 amb dades de 18.838 adults de 18 països va trobar una associació entre una freqüència més alta de visites a espais blaus i una probabilitat més baixa de dormir menys de sis hores per nit. En un context en què la falta de son representa un repte important per a la salut, és una dada que mereix atenció.
Altres estudis han explorat la relació entre viure a prop de l’aigua i la salut mental. Una investigació realitzada a Michigan, basada en més de 30.000 registres d’hospitalització per ansietat i trastorns de l’estat d’ànim, va trobar associacions significatives entre la proximitat a determinats entorns aquàtics i alguns indicadors de salut mental.
A Austràlia, un estudi amb 350 participants també va examinar com l’exposició a entorns costaners, fins i tot de manera passiva, pot estar relacionada amb indicadors de depressió i ansietat.
La recerca marina obre una altra via fascinant: diferents estudis estan analitzant compostos derivats d’organismes marins, inclosos polisacàrids, polifenols i àcids grassos, per la seva possible activitat neuroprotectora en models experimentals relacionats amb malalties neurodegeneratives.
“L’oceà no és només un ecosistema. També és una enorme font de coneixement que tot just hem començat a explorar.”
El territori més inexplorat del planeta
Aquí és on la història es torna urgent d’una manera diferent.
Hem cartografiat la Lluna. Hem enviat rovers a Mart. Tenim imatges de planetes a milers de milions de quilòmetres. I, tanmateix, gran part de l’oceà profund continua sent desconegut per a nosaltres.
El territori més gran que queda per explorar a la Terra és sota l’aigua.
Això significa que encara sabem molt poc sobre una enorme part de la biodiversitat marina i els compostos que pot contenir. La recerca ja estudia molècules i organismes marins pel seu potencial en àmbits com la neuroprotecció i altres camps de la salut, però tot just som al començament de comprendre tot el que l’oceà ens pot ensenyar.
També significa que cada escull degradat, cada espècie que desapareix abans de poder ser estudiada i cada ecosistema marí que perdem pot representar coneixement que mai no tindrem l’oportunitat de descobrir. No només biodiversitat. També ciència, possibilitats i futur.
“Sabem més de Mart que de gran part de l’oceà que ens manté vius. Explorar i comprendre aquest món és una de les grans aventures científiques que encara tenim per davant.”
Per què això va molt més enllà de la salut personal
Fins aquí, podríem llegir tot això com un argument per passar més temps a prop del mar. I ho és. Però hi ha una implicació molt més gran.
Si la recerca continua mostrant una relació entre els espais blaus, el benestar i determinats indicadors de salut, aleshores la conversa sobre la conservació dels oceans pot incorporar una dimensió que durant molt de temps ha quedat en segon pla: la nostra pròpia salut.
No podem parlar de l’oceà només en termes de biodiversitat, tones de CO₂ absorbides o quilòmetres quadrats d’escull de coral. Aquests arguments són reals i urgents. Però hi ha una altra perspectiva que ens pot ajudar a comprendre fins a quin punt depenem d’oceans saludables.
Protegir l’oceà també significa protegir els espais que contribueixen al nostre benestar, preservar ecosistemes que encara guarden enormes possibilitats per a la ciència i entendre que la salut del planeta i la salut humana estan profundament connectades.
“Quan perdem un ecosistema marí, no només perdem biodiversitat. També podem estar perdent coneixement, possibilitats per a la ciència i una part de la nostra pròpia relació amb el benestar.”
Per què jo, per què ara. Soc surfista.
He passat la vida llegint les onades, la seva forma, el seu ritme, el moment exacte en què cal moure’s. I fa anys vaig començar a preguntar-me si també podia aprendre a llegir la ciència que hi ha darrere.
Wallace J. Nichols va obrir una conversa fascinant amb Blue Mind: explorar des de la ciència per què la nostra relació amb l’aigua pot influir en com pensem, sentim i vivim. Des de Blue Neuroscience, vull contribuir a portar aquesta conversa més lluny.
Apropar la recerca a les persones, connectar veus científiques amb noves audiències i transformar el coneixement en una raó més per comprendre i protegir l’oceà. No soc neurocientífic.
El meu lloc és en la divulgació científica: escoltar aquells que investiguen, connectar disciplines i trobar noves maneres d’explicar el que la ciència va descobrint sobre la nostra relació amb l’oceà.
The Ocean Connections també va néixer d’aquesta convicció: l’oceà necessita nous llenguatges. La ciència necessita històries potents per arribar més lluny, i les històries necessiten ciència per tenir rigor.
Blue Neuroscience vol ser un espai per a aquesta conversa. Una conversa oberta, construïda al costat de científics, investigadors i persones que fa anys que estudien l’oceà i la nostra relació amb ell.
“Com més comprenem la nostra connexió amb l’oceà, més raons tenim per protegir-lo. I tot just comencem a descobrir-les.”
Què ve ara?
En els pròxims articles exploraré:
→ Com el so de les onades pot influir en la nostra activitat cerebral i què està descobrint la ciència sobre la seva relació amb la ment
→ El surf i el benestar: què sabem sobre el seu potencial terapèutic i què queda encara per investigar
→ Els espais blaus i la salut mental: què ens diuen els estudis i com aquestes troballes podrien formar part de les converses sobre salut pública
→ La biodiversitat marina inexplorada i el potencial dels compostos marins que la ciència continua investigant
→ Tot el que encara desconeixem de l’oceà i per què explorar-lo ens pot ajudar a comprendre millor la nostra pròpia salut
Si l’oceà forma part de la teva vida, com a surfista, científic, activista, explorador o simplement com algú que reconeix el que sent quan arriba a la vora del mar, aquest espai també és teu.
Segueix-me aquí a Medium. I explica’m: quan va ser l’última vegada que vas sentir que el mar canviava el teu estat mental? Vull escoltar altres experiències, no només la meva.
Sobre l’autor
Xavier Rubio Franch és surfista i fundador de The Ocean Connections i Old Surfer Agency. Des de Blue Neuroscience, impulsa la divulgació científica i la conversa al voltant de la relació entre l’oceà, el cervell i el benestar humà. Va desenvolupar els conceptes Green Storydoing i Blue Storydoing i és President de la Fundació per al Consum Sostenible. Ha estat reconegut per Forbes España. Viu i fa surf a Miami. #BlueNeuroscience #Ocean #BlueMind #BlueStorydoing #MentalHealth #Surfing #Conservation #TheOceanConnections
