Noelia Hernández Muñoz Oceanographer, PhD in Marine Ecology and National Geographic Explorer...
Noelia Hernández Muñoz
Oceanographer, PhD in Marine Ecology and National Geographic Explorer
Connectant-ho tot a través de la seva devoció pels oceans
Noelia Hernández Muñoz és oceanògrafa, exploradora de National Geographic i doctora en Ecologia Marina. El seu treball se centra a protegir i restaurar hàbitats marins des d’un enfocament interdisciplinari que integra la ciència, la interacció amb la política, la participació comunitària i l’educació ambiental.
En els darrers anys ha treballat com a directora científica de Osa Conservation, una ONG a Costa Rica, liderant diversos projectes de conservació marina i participant en la creació d’una àrea marina protegida.
Actualment treballa a Espanya, on lidera un estudi d’economia blava sobre els beneficis que un ecosistema marí saludable genera en l’economia local, a més de coordinar projectes de conservació orientats a protegir i recuperar el Mediterrani.
1. Explica’ns què estàs fent avui en favor de la sostenibilitat i per què ho fas
Sense un oceà saludable no seria possible la vida a la Terra, però cada dia augmenten els impactes i la degradació que pateixen els nostres mars.
Per contribuir a la seva conservació a llarg termini, treballo en diferents projectes que integren ciència, incidència política, educació i comunicació, amb l’objectiu de protegir els ecosistemes marins i promoure un ús sostenible dels recursos.
Actualment, un dels principals focus del meu treball és la recuperació del mar Mediterrani, mitjançant la creació d’àrees marines protegides, la restauració de praderies de Posidonia oceanica i la conservació de gorgònies i altres espècies amenaçades.
2. Explica’ns quin és per a tu el paper que té o hauria de tenir la innovació per al canvi sostenible
De la mateixa manera que l’ésser humà ha tingut un gran impacte durant dècades, també té la capacitat de generar solucions extraordinàries utilitzant el coneixement i la innovació per protegir el medi ambient.
Avui disposem de tecnologies que estan transformant la conservació marina: des de càmeres capaces de gravar a gran profunditat i aportar informació clau sobre els fons oceànics, fins a l’ús de marcadors en animals que permeten conèixer els seus moviments i migracions. També hi ha sistemes tecnològics per a la vigilància d’àrees protegides i la detecció d’activitats il·legals, així com aplicacions que apropen la ciència a la ciutadania i generen dades útils per a la protecció d’espècies.
La innovació també té un paper fonamental en la connexió emocional amb l’entorn. Permet apropar el medi marí a les persones, ajudant-les a comprendre’l, valorar-lo i sentir la necessitat de protegir-lo.
Un dels projectes que vaig desenvolupar recentment va ser un vídeo immersiu en 360º a la Península d’Osa, a Costa Rica. Mitjançant ulleres de realitat virtual, les persones poden “submergir-se” i descobrir la riquesa ecològica d’aquesta zona. Aquest tipus d’eines permet apropar un ecosistema tan complex com el mar d’una manera molt més immersiva i real que un vídeo tradicional.
3. Ara connectem amb The Ocean Connections. Quina és la teva connexió personal amb els oceans?
Vaig néixer a Àvila, però des de ben petita somiava ser biòloga marina. Recordo veure documentals amb el meu pare i sentir una fascinació absoluta per tot el que passava sota l’aigua. No sabria dir a quina edat vaig començar a dir que m’hi volia dedicar, perquè sempre hi ha estat.
Al principi, com molta gent, volia treballar amb dofins i orques. Després em van apassionar els taurons i, amb el temps, també altres espècies com els nudibranquis. El més habitual, sent d’Àvila, hauria estat voler treballar amb llops —que també m’agraden—, però sempre vaig tenir clar que el meu lloc era al mar.
L’oceà em dona calma, però sobretot em dona felicitat. Cada vegada que surto de bussejar, els meus amics em diuen que surto somrient. I és veritat.
4. El teu perfil diu: PhD in Marine Ecology / National Geographic Explorer / Marine Conservation. Explica’ns l’origen d’aquesta vocació pels oceans: com, quan i per què vas començar aquest camí.
Com comentava abans, la meva vocació va néixer veient documentals a la televisió, imatges submarines que em fascinaven completament. En aquell moment no era conscient que els oceans estaven en perill, però sí que tenia clar que m’hi volia dedicar.
El primer repte va ser poder estudiar la carrera. En aquell moment era esportista i semblava que el més lògic era estudiar INEF o alguna carrera amb més sortides. Tot i això, els meus pares em van donar suport i vaig estudiar Ciències del Mar. Des del primer any tenia clar que volia treballar en conservació marina, tot i que no sabia ben bé com arribar-hi.
Durant la carrera va créixer en mi l’interès per la conservació de taurons, cosa que semblava gairebé impossible a Espanya. Vaig ser alumna col·laboradora al departament de biologia i diversos companys em van animar a fer un doctorat. Tot i que no m’ho havia plantejat abans, vaig entendre que em donaria una millor base per dedicar-me al que realment volia, així que vaig sol·licitar una beca… i em van seleccionar.
Vaig fer el doctorat en un centre del CSIC a Mallorca, en Ecologia de Poblacions, estudiant com diferents condicions ambientals afecten les històries de vida de depredadors marins. En acabar, vaig tenir dues oportunitats: Mèxic o Costa Rica. Vaig triar Costa Rica.
Allà vaig treballar com a directora de conservació en una ONG, creant un programa marí des de zero. Durant aquells anys vaig participar en la creació d’una àrea marina protegida, vaig treballar amb pescadors artesanals, en la protecció de tortugues marines, manglars, restauració de coralls, estudis de taurons i rajades, i en bones pràctiques d’ecoturisme.
En aquest procés vaig col·laborar en una expedició amb l’equip de Pristine Seas de National Geographic, que va ser el meu primer contacte amb ells. Aquell mateix any vaig sol·licitar una beca de jove exploradora… i me la van concedir.
Durant aquella expedició vaig conèixer qui avui és el meu cap, que em va proposar treballar en un projecte per recuperar el Mediterrani. Després de tancar alguns projectes a Costa Rica, vaig tornar a Espanya l’any passat.
Avui treballo en diferents projectes centrats en la recuperació del Mediterrani i continuo col·laborant a distància amb l’ONG a Costa Rica.
