{"id":4262,"date":"2026-03-03T03:50:49","date_gmt":"2026-03-03T02:50:49","guid":{"rendered":"https:\/\/theoceanconnections.com\/?page_id=4262"},"modified":"2026-04-08T13:00:15","modified_gmt":"2026-04-08T11:00:15","slug":"marta-estrada-miyares","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/theoceanconnections.com\/ca\/entrevistas\/marta-estrada-miyares\/","title":{"rendered":"Marta Estrada Miyares"},"content":{"rendered":"

Marta Estrada Miyares<\/h1>\n

Marta Estrada Miyares \u00e9s ocean\u00f2grafa i bi\u00f2loga marina, amb una llarga traject\u00f2ria a l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies del Mar (ICM) i al Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC). Destaca com una de les pioneres espanyoles en realitzar investigacions cient\u00edfiques a l\u2019Ant\u00e0rtida.<\/p>\n

Durant d\u00e8cades, el seu treball s\u2019ha centrat en comprendre el fitopl\u00e0ncton mar\u00ed i la seva import\u00e0ncia ecol\u00f2gica. Als seus 78 anys, continua activa participant en projectes que aborden el canvi clim\u00e0tic, la salut dels oceans i la conservaci\u00f3 marina.<\/p>\n

1. Qu\u00e8 et va portar a emprendre aquesta expedici\u00f3 i com va influir en la teva visi\u00f3 de l\u2019oce\u00e0?<\/h3>\n

La meva primera visita a l\u2019Ant\u00e0rtida va tenir lloc durant l\u2019estiu austral de 1984\u20131985, a bord del trencagla\u00e7 argent\u00ed ARA Almirante Ir\u00edzar<\/em>. En aquell moment treballava en ecologia del fitopl\u00e0ncton mar\u00ed a l\u2019Institut d\u2019Investigacions Pesqueres de Barcelona, avui Institut de Ci\u00e8ncies del Mar (CSIC).<\/p>\n

Un col\u00b7lega qu\u00edmic, Antoni Ballester, havia participat anys abans en una expedici\u00f3 belga-neerlandesa i havia quedat profundament impressionat pels paisatges i les possibilitats d\u2019investigaci\u00f3 oceanogr\u00e0fica a l\u2019Ant\u00e0rtida. Des d\u2019aleshores, va impulsar la idea de desenvolupar-hi recerca cient\u00edfica. Gr\u00e0cies als seus contactes internacionals, el 1984 va rebre una invitaci\u00f3 de l\u2019Institut Ant\u00e0rtic Argent\u00ed per participar en la campanya de l\u2019Almirante Ir\u00edzar<\/em>, juntament amb un petit equip d\u2019investigadors.<\/p>\n

Tot i que la missi\u00f3 principal del vaixell era log\u00edstica, tamb\u00e9 s\u2019hi desenvolupaven projectes d\u2019investigaci\u00f3 oceanogr\u00e0fica durant el trajecte. Antoni Ballester em va proposar unir-m\u2019hi i no ho vaig dubtar. Form\u00e0vem un equip divers que va enriquir enormement l\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n

La campanya va ser extraordin\u00e0riament enriquidora, tant des del punt de vista cient\u00edfic com pel descobriment del paisatge ant\u00e0rtic. Poc despr\u00e9s, els resultats es van presentar al Primer Symposium Espa\u00f1ol de Estudios Ant\u00e1rticos celebrat a Palma de Mallorca el 1985, donant lloc a diverses publicacions cient\u00edfiques.<\/p>\n

El continent ant\u00e0rtic i l\u2019oce\u00e0 que l\u2019envolta s\u00f3n crucials per a la regulaci\u00f3 del clima i dels cicles biogeoqu\u00edmics globals. Per exemple, la corrent circumpolar ant\u00e0rtica connecta els oceans Atl\u00e0ntic, \u00cdndic i Pac\u00edfic, formant part de la circulaci\u00f3 termohalina que redistribueix la calor entre l\u2019equador i els pols. A m\u00e9s, el gel ant\u00e0rtic representa aproximadament el 70% de les reserves d\u2019aigua dol\u00e7a del planeta. Visitar l\u2019Ant\u00e0rtida permet prendre m\u00e9s consci\u00e8ncia d\u2019aquestes connexions planet\u00e0ries.<\/p>\n

L\u2019ecosistema mar\u00ed ant\u00e0rtic presenta caracter\u00edstiques especialment rellevants. El fitopl\u00e0ncton, base de la xarxa tr\u00f2fica, mostra una gran diversitat. A l\u2019oce\u00e0 ant\u00e0rtic hi ha tant zones d\u2019alta productivitat, generalment pr\u00f2ximes a la costa, com \u00e0rees m\u00e9s pobres on s\u2019ha demostrat la manca de ferro, un micronutrient essencial per a les microalgues.<\/p>\n

La pres\u00e8ncia de gel mar\u00ed \u00e9s tamb\u00e9 clau. Quan no est\u00e0 cobert per una capa gruixuda de neu, la llum pot penetrar i permetre el creixement de microalgues a la seva part inferior i en els canals interns del gel. El krill, element fonamental d\u2019aquesta xarxa tr\u00f2fica, s\u2019alimenta de fitopl\u00e0ncton i constitueix la base de la dieta de peixos, foques, balenes i ping\u00fcins. Durant l\u2019hivern, sobreviu gr\u00e0cies a les microalgues presents sota el gel, que representen una font concentrada d\u2019aliment.<\/p>\n

Per aix\u00f2, la disminuci\u00f3 del gel mar\u00ed causada per l\u2019escalfament global en algunes regions de l\u2019Ant\u00e0rtida suposa una greu amena\u00e7a per a les poblacions de krill i per a tots els organismes que en depenen.<\/p>\n

2. La teva carrera s\u2019ha centrat en l\u2019estudi del fitopl\u00e0ncton. Per qu\u00e8 \u00e9s tan important per a la salut dels ecosistemes marins i, en particular, per al Mediterrani?<\/h2>\n

De manera simplificada, el fitopl\u00e0ncton \u00e9s un conjunt d\u2019organismes microsc\u00f2pics unicel\u00b7lulars que viuen en suspensi\u00f3 a l\u2019aigua i contenen clorofil\u00b7la. Aquests microorganismes tenen al mar un paper equivalent al de les plantes a la terra: utilitzen energia solar, aigua, di\u00f2xid de carboni i nutrients per produir mat\u00e8ria org\u00e0nica i reproduir-se.<\/p>\n

S\u00f3n els productors primaris de la xarxa tr\u00f2fica pel\u00e0gica, \u00e9s a dir, de les aig\u00fces obertes, de la qual depenen peixos, mam\u00edfers i aus marines. El fitopl\u00e0ncton inclou cianobacteris i una gran diversitat de microalgues adaptades a diferents condicions del medi mar\u00ed.<\/p>\n

Per exemple, les diatomees tenen una paret cel\u00b7lular de s\u00edlice amb una microestructura elegant que ha inspirat aplicacions nanotecnol\u00f2giques. Prosperen en aig\u00fces turbulentes i riques en nutrients, i s\u00f3n protagonistes de les proliferacions de finals d\u2019hivern i principis de primavera en mars com el Mediterrani.<\/p>\n

Els cocolit\u00f2fors presenten una cobertura de plaques calc\u00e0ries de gran bellesa, mentre que altres microalgues, com les dinoflagel\u00b7lades, disposen de flagels que els permeten moure\u2019s a la columna d\u2019aigua i cr\u00e9ixer en aig\u00fces estratificades i pobres en nutrients.<\/p>\n

3. Amb els teus anys d\u2019investigaci\u00f3, quins canvis has observat al Mediterrani a causa del canvi clim\u00e0tic i altres pressions ambientals?<\/h3>\n

El Mediterrani \u00e9s un mar de clima temperat, amb una forta estacionalitat i una important variabilitat interanual. Al llarg de moltes campanyes, he observat una gran diversitat de situacions: una mateixa setmana de mar\u00e7 pot ser m\u00e9s freda o m\u00e9s c\u00e0lida segons l\u2019any.<\/p>\n

Per aix\u00f2, per identificar els efectes del canvi clim\u00e0tic sobre variables com la temperatura o el nivell del mar, cal disposar de s\u00e8ries de dades llargues que permetin distingir les tend\u00e8ncies a llarg termini de les fluctuacions puntuals. En aquest sentit, destaca el treball de Josep Pascual, que durant m\u00e9s de 50 anys ha recollit dades en una estaci\u00f3 davant la costa de l\u2019Estartit, generant la s\u00e8rie m\u00e9s llarga i fiable del Mediterrani.<\/p>\n

Aquestes dades mostren que la temperatura superficial del mar ha augmentat a un ritme aproximat de 0,28 \u00baC per d\u00e8cada, mentre que el nivell del mar ha pujat uns 3 mm per d\u00e8cada. Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s visibles \u00e9s l\u2019augment de la freq\u00fc\u00e8ncia de les onades de calor marines, que han provocat mortalitats massives en organismes s\u00e8ssils com gorg\u00f2nies i coralls.<\/p>\n

Sens dubte, s\u00f3n observacions preocupants. A aix\u00f2 s\u2019hi sumen altres impactes derivats de l\u2019activitat humana, com la contaminaci\u00f3, la sobrepesca o la degradaci\u00f3 d\u2019h\u00e0bitats, que posen en risc tant la biodiversitat marina com els serveis que el mar ens proporciona.<\/p>\n

4.1. Finalment, quin consell donaries a les noves generacions que volen dedicar-se a la ci\u00e8ncia i a la protecci\u00f3 dels oceans?<\/h3>\n

Es poden fer reflexions a diversos nivells. En primer lloc, \u00e9s fonamental mantenir la curiositat i fer-se preguntes. Una carrera cient\u00edfica requereix una gran dedicaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 ofereix recompenses importants, com contribuir al coneixement del m\u00f3n que ens envolta i, directa o indirectament, al benestar hum\u00e0.<\/p>\n

Pel que fa a la perspectiva de g\u00e8nere, animaria especialment les noies amb vocaci\u00f3 cient\u00edfica a perseverar i a no deixar-se influir per estereotips negatius.<\/p>\n

Des d\u2019un punt de vista pr\u00e0ctic, recomanaria als joves estudiar a fons i adquirir compet\u00e8ncies en angl\u00e8s i inform\u00e0tica. Una bona preparaci\u00f3 \u00e9s clau, especialment si en el futur volen accedir a beques de recerca, on el rendiment acad\u00e8mic pot ser determinant.<\/p>\n

La protecci\u00f3 dels oceans i de la natura en general requereix tant coneixement com acci\u00f3. Cal combinar la base cient\u00edfica amb una actitud activa que permeti fer front a interessos purament econ\u00f2mics i aconseguir que aquest coneixement es tradueixi en una gesti\u00f3 responsable del medi natural.<\/p>\n

<\/p>\n

5. Qu\u00e8 et converteix en un Blue Storydoer?<\/h3>\n

Submergeix-te en totes les entrevistes<\/strong><\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Marta Estrada Miyares Marta Estrada Miyares \u00e9s ocean\u00f2grafa i bi\u00f2loga marina, amb una llarga traject\u00f2ria a l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies del Mar (ICM) i al Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC). Destaca com una de les pioneres espanyoles en realitzar investigacions cient\u00edfiques a l\u2019Ant\u00e0rtida. Durant d\u00e8cades, el seu treball s\u2019ha centrat en comprendre el fitopl\u00e0ncton mar\u00ed i la seva import\u00e0ncia ecol\u00f2gica. Als seus 78 anys, continua activa participant en projectes que aborden el canvi clim\u00e0tic, la salut dels oceans i la conservaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2640,"parent":3293,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-4262","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/theoceanconnections.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4262","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/theoceanconnections.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/theoceanconnections.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/theoceanconnections.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/theoceanconnections.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4262"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/theoceanconnections.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4262\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4274,"href":"https:\/\/theoceanconnections.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4262\/revisions\/4274"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/theoceanconnections.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3293"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/theoceanconnections.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2640"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/theoceanconnections.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4262"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}