Faig surf des de ben petit i sempre m’ha agradat fer-me les coses jo mateix. Venia de la fusteria. Vivia a la muntanya i em feia els meus propis mobles i altres coses. I sempre havia tingut la intenció de fer-me una taula de surf.

D’una banda sabia com de difícil era fer una taula d’escuma i fibra de la manera tradicional i, de l’altra, no volia haver de bregar amb tots aquells productes químics contaminants i tòxics que són necessaris per fer aquestes taules. Així va ser com un dia vaig descobrir que existia una fusta anomenada paulònia, que és resistent a l’aigua, molt lleugera i amb propietats mecàniques que permetien pensar a fer taules íntegrament de fusta sense necessitat de làmines ni resines.

Quan finalment vaig aconseguir trobar aquesta fusta, vaig passar-me tot un any buscant una fórmula per poder fer taules. I així va començar la meva aventura amb Flama. Les primeres eren taules buides, una mica més pesades que una taula tradicional, cosa que em dificultava arribar a la majoria del mercat. Va ser llavors quan vaig començar a provar una segona tecnologia per desenvolupar-les i després una tercera, una quarta i fins i tot una cinquena, sempre amb la voluntat d’intentar fer les coses tan sostenibles com fos possible, intentant arribar a un públic objectiu. Per això diria que la intenció de fer un producte més sostenible era quelcom que ja portava dins meu.

Al llarg d’aquest procés, el meu propi procés de fer taules, he conegut molta gent que té la mateixa inquietud que jo, tots intentant trobar solucions d’una manera diferent. Tant és així que podríem dir que hi ha un petit grup de persones anònimes que des dels seus garatges, alguns com a afició i altres professionalment, estan aportant les seves alternatives. Però el més bonic, el més important i el més diferent és que totes aquestes persones estan disposades a compartir les seves experiències i coneixements. Ho gaudeixen, els fa feliços compartir els seus processos i les seves idees. Tant és així, que fa uns anys es va celebrar a Austràlia el Wooden Surf Day, una trobada entre amants de les taules de fusta. Amb el temps ha evolucionat i ara no només implica taules de fusta sinó també taules sostenibles.

Vaig ser convidat a Austràlia per participar en alguns esdeveniments i per fer una xerrada sobre les meves taules i després vaig començar a fer aquests esdeveniments. En vam fer tres a Cantàbria, Espanya, i va venir gent de tot Europa. Va ser increïble. Van venir persones de Grècia, Itàlia, Portugal, Escòcia, totes amb les seves pròpies idees, amb les seves diferents alternatives. Vam reunir més de 80 taules a la platja. I durant un dia ens vam dedicar a compartir experiències. Aquesta és una de les motivacions que em van portar a fer aquest següent pas amb Flama Circular. Perquè és aquest coneixement compartit el que veig que ens pot fer evolucionar. I si això inspira altres sectors, molt millor.

En els darrers anys, la comunitat surfista s’ha adonat que el surf és un esport de contacte total amb la natura i els surfistes són vistos gairebé com a ecologistes, però això no ha estat cert durant molts anys. Perquè tot el material que utilitzem per practicar el nostre esport són productes derivats del petroli, tòxics, contaminants i difícilment reciclables. És a dir, que tot el que envolta l’esport no té absolutament res a veure amb la sostenibilitat.

Durant els últims 60 o 70 anys, les taules van deixar de fer-se de fusta i es van començar a fabricar amb materials derivats del petroli. Els vestits de neoprè també es feien de petroli i al final molt poc en el món del surf era sostenible. Per això, en els últims anys s’ha fet cada cop més visible la necessitat d’introduir canvis. La barrera que tenim ara és generar consciència, la gent ha de prendre consciència d’aquest problema i començar a descobrir que hi ha alternatives. Per sort hi ha molta gent dedicada a trobar solucions. No només en el món de les taules, on estic jo, sinó també en el camp de la roba, els neoprens, les sabates, els banyadors i les cremes solars.

Ara la barrera que hem de superar és que, un cop en som conscients i un cop sabem que hi ha alternatives, hem de donar-les a conèixer. Explicar que les alternatives hi són, que són viables, factibles i econòmiques. Que són una realitat i que tenim una indústria contra la qual hem de lluitar. La indústria que sempre ho ha fet de la mateixa manera, una indústria que gairebé no està fent canvis.

Tinc molts projectes sobre la taula. Ara mateix estic desenvolupant una idea per a les escoles de surf. Tenim escoles escampades arreu del món que han crescut com bolets i que utilitzen taules fetes amb materials irrecuperables o molt difícils de recuperar. Estic intentant trobar una manera de fabricar taules a partir de restes d’altres taules per a tancar el cercle. Busco una fórmula perquè aquestes noves taules, al final del seu cicle de vida, tornin a ser recuperables. També estic col·laborant amb l’ONG Vanderful, que està duent a terme projectes a Moçambic i a Angola. El que faig és acompanyar-los en el naixement del surf que està passant allà. De fet, el surf s’està expandint arreu del món. A l’Àfrica aconsegueixen les taules com poden: algunes venen d’Europa i d’altres són taules que han deixat turistes. La nostra intenció és col·laborar amb aquesta ONG i començar a ensenyar-los com fabricar-les amb els materials que tenen disponibles i fer taules africanes. Volem que siguin ells mateixos els qui les puguin fer, que siguin autònoms i no depenguin d’aquesta indústria tan contaminant que encara impera a Europa, als Estats Units i arreu del món.

Hi ha molts projectes i la idea de Flama Circular és crear un espai en què, a partir de la col·laboració de tothom, puguem impulsar qualsevol tipus de projecte que ens acosti a una major sostenibilitat de la nostra presència al planeta.