Investigador sènior de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).
Joaquim Garrabou
Joaquim Garrabou és investigador sènior de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Fa més de 30 anys que analitza com el calentament del Mediterrani danya els fons rocosos i les comunitats de corall tou, i lidera un equip que busca aturar les mortalitats massives mitjançant més àrees marines protegides. A més, coordina Observadors del Mar, la xarxa de ciència ciutadana que, des de 2012, connecta submarinistes, pescadors i navegants amb científics per recollir dades sobre espècies, deixalles i canvi climàtic. Aquest treball col·lectiu ha rebut recentment una menció d’honor de la UE pel projecte OdM Climate, que ja mobilitza més de 500 submarinistes per vigilar la temperatura del mar.
1. En què se centra actualment la teva recerca i per què és crucial per a la resiliència del Mediterrani?
El canvi climàtic és un dels majors reptes als quals s’enfronta la nostra societat. El canvi climàtic és una realitat des de fa dècades i actualment les seves conseqüències s’estan accelerant. Com a investigador, estic contribuint a aportar proves científiques perquè l’oceà ens continuï proporcionant els seus múltiples serveis per a la mitigació i l’adaptació a l’emergència climàtica. En particular, els meus treballs estan centrats a promoure les àrees marines protegides com a eines eficaces per augmentar la resiliència als impactes del canvi climàtic.
2. Observadors del Mar compleix més d’una dècada. Què fa única la plataforma i quin tipus de dades recull?
Observadors del Mar és una plataforma de ciència ciutadana marina amb l’objectiu principal de contribuir a la conservació marina. Durant els seus més de 10 anys d’activitat, ha implicat milers de ciutadans, entitats de la societat civil, administracions públiques i investigadores de diverses organitzacions per expandir el nostre coneixement sobre l’oceà, sensibilitzar la societat sobre els problemes ambientals del mar i establir ponts de diàleg entre la comunitat científica i els diversos actors del medi marí. Observadors del Mar ha aportat informació molt rellevant sobre cinc àmbits científics principals: l’arribada d’espècies exòtiques, els impactes del canvi climàtic, espècies vulnerables, deixalles marines i biodiversitat. Gràcies a la col·laboració de més de 100 investigadores, les observacions realitzades pels voluntaris segueixen uns protocols científics adaptats a la ciència ciutadana a través de formacions específiques i així aporten informació rellevant i rigorosa per donar suport a la conservació marina. Probablement aquest sigui el tret més diferencial de Observadors del Mar, el rigor científic i la formació dels participants.
3. La UE acaba de concedir una menció d’honor a Observadors del Mar. Què significa aquest reconeixement?
El premi va reconèixer un dels principals fites de Observadors del Mar: l’establiment d’una xarxa ciutadana per fer un seguiment dels efectes del canvi climàtic a les costes mediterrànies espanyoles. A través de formacions híbrides en línia i al mar, i gràcies a la col·laboració de més de 30 centres de busseig que “van catalitzar” la participació de més de 500 submarinistes, es van obtenir dades sobre espècies de peixos i meduses que actuen com a indicadors dels efectes del canvi climàtic, així com sobre mortalitats massives i la floració de la faneròmaga marina Posidonia oceanica. Aquestes activitats es van realitzar gràcies al suport del projecte OdM Climate, que sens dubte ha donat lloc a l’esforç de seguiment participatiu més gran realitzat a les costes espanyoles.
4. Has dit que “mai pensaves que presenciaries aquest col·lapse d’espècies”. Quines solucions veus per aturar els efectes de les onades de calor marines?
Efectivament, quan el 1999 vam ser testimonis del primer esdeveniment de mortalitat massiva que va afectar les poblacions d’una trentena d’espècies de les costes de França i el nord d’Itàlia, vam fer la hipòtesi que, en el context del canvi climàtic, aquest tipus d’esdeveniments es podrien repetir en el futur. Malauradament, la hipòtesi no només es va confirmar, sinó que actualment els esdeveniments de mortalitat massiva s’han convertit en la nova normalitat al Mediterrani. La major conseqüència és que algunes espècies estan patint esdeveniments d’extinció local en diferents zones. Estem observant una transformació radical dels fons marins; les comunitats d’alta complexitat i diversitat que caracteritzen el Mediterrani s’estan banalitzant en temps real davant les nostres mirades incrèdules.
4.1. Finalment, quin consell donaries a les noves generacions que volen dedicar-se a la ciència i a la protecció dels oceans?
Es poden fer comentaris a diversos nivells. Per descomptat, és important sentir curiositat i plantejar-se preguntes; una carrera científica requereix una important dedicació, però té les seves compensacions, entre elles la de contribuir al coneixement del món que ens envolta i potser, directament o indirectament, al benestar humà. En relació amb el que avui diuen perspectiva de gènere, a les noies que sentin inclinació per la ciència els diria que persisteixin en el seu interès i no facin cas dels estereotips negatius. Des d’un punt de vista pràctic, recomanaria als joves que estudiïn a fons i que aprenguin anglès i informàtica; a part de la importància de tenir una bona preparació, cal tenir en compte que si més tard han de demanar beques per a dedicar-se a la recerca, les notes que hagin tingut en la carrera poden jugar un paper decisiu. El tema de la protecció dels oceans i de la naturalesa en general requereix, d’una banda, coneixement, i per una altra el que podríem denominar activisme, per a enfrontar-se als interessos purament econòmics i intentar que aquest coneixement es tradueixi en un tractament assenyat de l’entorn natural.
